Setè partit, Sènior Masculí, dissabte 11 de desembre, AE Begur – Soldatal Club Bàsquet Campdevànol (83-52).

Partit important el que vàrem jugar contra el Begur. Important per dos motius: el primer que ens enfrontàvem a un dels possibles guanyadors de la categoria, és un equip fet de fa anys i que han incorporat a jugadors d’alres poblacions properes que venen de categories superiors, malgrat això arribem a la 10a jornada empatats a resultats. El segon motiu és que un equip en plena cosntrucció i evolució, com és el nostres, creix en enfrontaments com aquest, sigui quin sigui el resultat en surts amb aprenentatges importants, dels jugadora que han d’enfrontar situacions que els exigents i per l’entrenador que pot observar i evidenciar què cal treballar per millorar.
Però bé, centrant-nos en el partit, cal destacar la bona presència sobre la pista i la qualitat de la proposta de joc inicial que vàrem oferir com equip. Tot el 1er quart i part del segon va ser dominat pel Campdevànol, dominat en el ritme i en el marcador. De tal manera que vàrem obligar a l’equip rival a donar-ho tot i buscar el límit del joc. El seu entrenador va posar a jugar els seus jugadors més durs, i va marcar pressió constant a tota la pista, elevant molt l’exigència física (val a dir que ells eren 12 i nosaltes 8). Aquesta pressió, que van executar molt bé, ens va bloquejar i va provocar pèrdues de pilota per part nostra, i contraatacs fàcils per a ells. L’arbritatge va permetre molts contactes, i això a un equip no tant físic, i amb poca canvis, com és el nostre ens perjudica. Quan ells van acusar el desgast físic ja havien agafat una renta de punts insalvable, i malgrat vàrem recuperar el ritme de partit, i vàrem guanyar el tram final, ja no es ca poder remuntar.
Cal Felicitar als jugadors pel nivell mostrat i per forçar a un molt bon equip a haver de treure totes les eines i haver de donar el millor d’ells per doblegar-nos. I també, sobretot, per no haver perdut mai la cara al partit i ser-hi fins als últims instants.
Apuntem: Cal treballar les situacions de pressió i d’alta exigència física, i cal treballar les situacions de desgast mental, en les quals som vulnerables. A veure si a la tornada a casa els tornem la derrota.

Desplaçament a Salt, un equip que juga pel seu pivot, un jugador molt alt que domina tot el joc interior. La clau era desactivar-lo quan ataqués i saber evitar-lo en atac.

L’equip va entrar a pista molt concentrat, però una mica faltat de ritme. A la meitat del primer quart el resultat era d’empat a 8 punts.
Jugar a dins ens era molt difícil, i vàrem anar sumant punts des de més enllà de 6,75, al final del 1er quart havíem fet 12 punts des de la línia de triple, i gràcies a això vàrem aconseguir obrir la defensa.
Malgrat anotar ja més punts des de la pintura, seguien sent imprescindibles les cistelles de tres, i així ho demostra el fet que al final del partit en vàrem sumar un total d’onze (33 punts!).

Cal destacar la gran feina defensiva del nostre pivot, en Karim, que ho va donar tot per aturat un jugador que li treia un pam i uns quants “quilos”, però també la gran atenció a les ajudes de la resta de l’equip.
Va ser aquest caràcter lluitador i la feina conjunta que ens van fer volar en el tercer quart, per acabar-lo amb un avantatge màxim de 24 punts.

Calia saber acabar el partit, el rival tenia molt ofici i va seguir collant-nos fins al final amb tot el que tenia, sabia i podia. La mostra de la lluita que hi va haver és que vàrem acabar amb dos homes eliminats per cinc faltes, i que a l’últim quart no ens van permetre jugar pujant molt el “to anímic” del partit.
Tot i això vàrem poder mantenir la concentració i acabar el partit amb una victòria treballada, merescuda i que ens ajudarà a agafar confiança i seguir creixent!

Afrontàvem el partit amb moltes baixes. Alguns dels jugadors que teníem a la banqueta no estaven en les millors condicions físiques per jugar.
Malgrat tot hi havia moltes ganes de jugar.

L’ínici va ser nostre: vàrem dominar el marcador els primers 8 minuts, però en els últims minuts del 1r quart vàrem encaixar un parcial de 10 a 0 (degut, en gran part, a l’encert del rival des de més enllà de la línia de triple).

El segon quart va ser més consistent, i poc a poc anàvem retallant les distàncies des d’una bona feina defensiva. A la mitja part hi vàrem arribar 3 punts per sota.

A l’inici del 3r quart el joc seguia el mateix guió, fins a posar-nos a un sol punt, moment en el qual el Palamós va encadenar tres jugades seguides fent-nos un altre parcial de 6 a 0. Ells anaven a ràfegues, i nosaltres no aconseguíem imposar el nostre ritme. Aquesta dinàmica es va anar accentuant a mida que les nostres forces anaven minvant (la manca de banqueta i la duresa del joc del Palamós ens va condicionar molt).

El darrer quart va ser un intercanvi de cops en el qual va sortir guanyant l’equip amb més jugadors disponibles.

Ens hem de quedar amb el fet que, mentre les forces van ser igualades podíem controlar el partit i, fins i tot, guanyar-lo.
Aquest serà un partit del qual en traurem bones lliçons de cara al futur.

Revíem a casa l’Escolàpies Figueres, un equip que no ha aconseguit tirar endavant els seus partits anteriors. Semblava que, per trajectòria, era un partit que podíem guanyar amb certa facilitat.

Doncs bé, el joc de l’equip va ser bo, es van aconseguir bones opcions de tir i situacions de superioritat, però en aquesta ocasió l’encert no ens va acompanyar.

Vàrem saber patir i créixer a partir de la defensa, i el marcador a la mitja part il·lustrava que fèiem una bona defensa (sols havíem encaixat 14 punts en els 20 primers minuts), però també posava de relleu que no ens entrava res (sols dúiem 18 punts). La lectura positiva és que, malgrat fallar molt, anàvem per davant en el marcador.

El joc a la pista era nostre, i el ritme també, i malgrat vàrem seguir tancant bé la nostra defensa, l’atac mai ens va funcionar amb prou fluïdesa.

El resultat final va ser fruit de la constància i el treball d’equip, i això és molt bo. Cal felicitar els jugadors, que varen saber créixer a partir de l’esforç, i entre tots van aixecar un partit trabat, que vàrem guanyar amb 9 punts d’avantage.

Un agraïment al públic, que va animar fins l’últim instant. Gràcies!!!

Partit alegre, però controlat des de l’inici. L’equip es va mostrar sòlid en defensa, i en atac s’imposava el talent individual a partir del joc col·lectiu.

Malgrat que el Sant Julià de Ramis empenyia fort, el Campdevànol va saber mantenir-se ferm en defensa, i poc a poc anava agafant distància en el marcador. L’atac dels nostres en el segon quart va ser molt encertat, i al descans ja duien un avantatge de 22 punts que els permetria regular els esforços en els dos quarts que restaven.

Les faltes dels nostres interiors van condicionar-los en el tram final, però malgrat això el treball col·lectiu va permetre acabar amb un avantatge de 36 punts per deixar el marcador amb un 34 a 70 final.

Aquesta victòria els situa líders de la classificació provisionalment; una gran noticia, però s’ha de pensar que la temporada és llarga i hauran d’enfrontar-se a rivals de molta entitat. Això ens ajudarà a fer créixer l’equip i a agafar confiança.

Partit alegre, però controlat des de l’inici. L’equip es va mostrar sòlid en defensa, i en atac s’imposava el talent individual a partir del joc col·lectiu.

Malgrat que el Sant Julià de Ramis empenyia fort, el Campdevànol va saber mantenir-se ferm en defensa, i poc a poc anava agafant distància en el marcador. L’atac dels nostres en el segon quart va ser molt encertat, i al descans ja duien un avantatge de 22 punts que els permetria regular els esforços en els dos quarts que restaven.

Les faltes dels nostres interiors van condicionar-los en el tram final, però malgrat això el treball col·lectiu va permetre acabar amb un avantatge de 36 punts per deixar el marcador amb un 34 a 70 final.

Aquesta victòria els situa líders de la classificació provisionalment; una gran noticia, però s’ha de pensar que la temporada és llarga i hauran d’enfrontar-se a rivals de molta entitat. Això ens ajudarà a fer créixer l’equip i a agafar confiança.

Primer partit de la temporada, emoció, nervis, incertesa, i tot això venint d’una temporada anterior molt curta i atípica. També cal tenir en compte el fet que hi ha hagut baixes a l’equip (un parell per lesions) i noves incorporacions. Per tant, aquesta era una estrena especial. A més a més també hi havia el factor de jugar a casa i amb públic!

La suma de tots aquests ingredients va fer que els dos primers quarts estiguessin plens d’imprecisions per part nostra. La precipitació, el voler agradar i l’excés de ganes de voler fer-ho bé van provocar que hi hagués molt desencert de cara a cistella, aconseguint tant sols 14 punts. La part positiva va ser que la defensa era prou intensa com per deixar a 25 punts el marcador rival a la mitja part.

El descans va servir per asserenar-nos. Si aconseguíem mantenir el nivell defensiu, el partit es podia remuntar. I amb aquesta idea va saltar l’equip al camp, que des de la bona defensa va anar retallant distàncies poc a poc. En començar l’últim quart el marcador assenyalava igualtat, però en el camp hi havia un equip que havia crescut i un altre que no trobava el camí a cistella.

El Campdevànol va saber mantenir el to i tancar el primer partit de la temporada amb una victòria ben treballada (63 – 50).