Jornada 10, dissabte 11 de desembre de 2021, Sènior Femení, CB Vall d’en Bas A – Soldatal Club Bàsquet Campdevànol (95-20)

Si hi ha un equip que destaca pel joc en aquesta fase aquest és el de la Vall d’En Bas. És un equip construit per pujar de categoria, no tant sols amb imcorporacions de jugadores importants, si no també amb persones molt preparades a nivell d’Staff tècnic.
El Campdevànol anàvem al seu camp a plantar cara tant com puguéssim, però la meitat de l’equip estava passant per un procés s’encostipat que ens deixava mermades físicament.
Malgrat tot això l’inici del partit va ser bo, es van plantejar bones accions en atac, i la defensa oferia resistència a un equip amb un gran potencial ofensiu.
Un partit contra un equip bo sempre és molt exigent físicament, i com hem comentat no estàvem al 100%, així doncs a partir d’un cert moment va ser molt difícil desplegar el nostre joc, i aturar el seu potencial. El guió va ser el previst, però la diferència final va ser més gran del que hauria d’haver estat. Tot el que hem comentat va crear una situació que ofegava les nostres opcions.
A nivell de joc col·lectiu s’estan incorporant noves eines, falta poder treballar-ho bé quan tinguem totes les jugadores al 100%

Molt bon inici de l’equip, potser el millor de la temporada. Bona defensa que les rivals no podien superar, atacs controlats, ritme de partit controlat i marcador ajustat. Així va discórrer el 1er quart, que just al final es va decantar per una jugada aïllada.
Fins a la mitja part el joc del Campdevànol va ser sòlid i mantenia el pols de l’encontre, tot i que lentament anava apareixent distància de punts.
El tercer quart va començar amb el mateix to, però el fet de no tenir profunditat de banqueta anava passant factura, i per contra la gran quantitat de canvis que podia fer el rival, va fer l’aspecte físic imposés les diferències.
Al final, contentes pel bon joc que es fa quan les forces acompanyen i pel pas endavant a nivell tàctic, però sent conscients del camí que encara falta fer per aconseguir el joc que busquem.
Cal destacar la bona feina del segon entrenador, en Riky, que va dirigir el partit amb molt bon criteri.

Els partits contra el CESET sempre tenen un toc especial, l’any passat les vàrem guanyar a casa i elles a la tornada van posar molta intensitat per tornar-nos la moneda.

Aquest cop elles van començar més encertades i més posades en el partit, però a través del bon joc, i moure ràpid la pilota, el marcador va estar molt igualat, fins als instants finals del 1er quart, quan les rivals van aconseguir 4 punts al límit del temps.

En el segon i tercer quart el nostre joc en atac era bo i alegre, malauradament l’encert no ens va acompanyar i això ens va suposar un llast massa gran. Malgrat tot la nostra defensa va fer que a elles també els costés fer punts.

En aquest context, l’últim quart vàrem sortir amb l’objectiu de fer punts, i es va aconseguir. Aquest ha estat el partit on hem fer la nostra màxima anotació (de moment), que és un aspecte que estem treballant per millorar.

Anem pel bon camí!

Tornàvem a jugar contra les Escolàpies de Figueres, un equip compacte i dur.

L’inici va ser fred, però a mida que van anar passant els primers minuts l’equip va anar trobant el to, i el segon quart va ser força igualat.
Degut a això l’equip rival va posar una defensa en zona per tallar les nostres arribades, i malauradament els va funcionar. Un cop vàrem trobar la manera de superar la seva defensa, el nostre físic ja no estava tant fresc com en el 2n quart, i la reacció no va ser tant bona com hagués pogut ser.

Malgrat el resultat, l’equip ha fet un pas endavant en quant a joc combinatiu, i això li va donar alegria al joc, deixant algunes jugades de qualitat. Aquest és el camí que hem de seguir.

Aquest era un partit difícil d’entrada. Ens visitava un dels equips forts de la nostra Lliga: la Vall d’En Bas A.
El començament del partit va ser molt igualat; en el minut 5 del primer quart sols hi havia un punt de diferència al marcador, però per aconseguir-ho el Campdevànol estava donant el 110%, i el rival tenia alguna jugadora determinant a la banqueta.

Així doncs, vàrem obligar l’entrenador de la Vall d’En Bas a fer canvis, i a posar al camp les millors jugadores de les què disposava. A partir d’aquest moment la balança ja es va decantar definitivament cap al seu costat. Varen imposar un ritme molt alt, amb una intensitat elevada (que les duia al límit del reglament), i poc a poc les distàncies al marcador es van anar fent grans.

A mida que passaven els minuts minvava resistència física i moral del nostre equip. Malgrat tot, es va lluitar fins al final.

En resum: va venir un gran equip a jugar a Campdevànol i vàrem ser capaces de frenar-lo mig quart. El repte serà millorar-ho quan anem al seu camp.

Ens enfrontàvem a les líders de la lliga, i van demostrar per què ho son. El dissabte teníem davant un equip ben equilibrat, fort i amb talent.

De sortida ens va costar parar el seu ritme, però a mida que avançava el partit les forces s’anaven equilibrant.
En el tercer quart la igualtat va ser molt alta, la nostra defensa les va parar millor i el nostre encert va augmentar.

Haver aconseguit igualar forces amb aquest equip ens mostra que tenim potencial per lluitar els partits. Sols ens falta trobar la tecla adequada, i sortir amb ambició des del primer minut.

La lectura és positiva, i així ho mostra la nostra capitana!

El partit va començar quan encara estàvem fredes. Com ja va passar en el partit anterior, la manca d’encert per part nostra contrastava amb l’efectivitat de les rivals. Això ens va condicionar i va fer que el marcador reflectís una diferència que no era real.

A la segona part la situació va canviar: el nostre encert va augmentar (en un quart vàrem fer els mateixos punts que en els dos anteriors junts); en defensa vàrem tancar bé, es va augmentar la intensitat i les rivals van veure frenat el seu nivell d’encert.

L’equip va anar de menys a més; som a principi de temporada, tenim marge de millora i treballarem per aprofitar-lo.

Començar la temporada a casa i amb públic sempre és bo, però no et garanteix l’èxit.
Com tot primer partit, va estar ple d’imprecisions i errades per part de tots dos equips, i cap d’ells aconseguia encistellar.

Poc a poc es va anar agafant ritme, i després d’una igualada a 5 en el marcador les contrincants van aconseguir millorar el seu encert, mentre el Campdevànol seguia tenint dificultats per fer entrar la pilota a la cistella.

Malgrat la defensa del Campdevànol creava moltes dificultats a les rivals, a mida que avançava el partit, s’anava notant que el to físic baixava. Això, sumat al fet que la defensa rival era de pressió a la pilota, va fer que la diferència en el marcador fos més gran de la merescuda al final.

Com hem dit, primer partit, sabem que hi ha molta feina a fer, però la lliga acaba de començar. Amb treball es pot millorar tot!!