No ha pogut ser.
Partit contra el Tordera, que comença -com ja sol ser habitual-, amb intensitat, tot i que a primer cop d’ull, sembla que la diferència de físic a favor del Tordera podria anar-nos en contra. De fet, són elles les que comencen manant en el marcador, fins a arribar al 0-10 de l’acabament del primer temps, que feia recordar temps passats no gaire llunyans encara…
El segon temps comença amb bàsquet del Campdevànol que potser ens hauria d’animar, i segueix amb intercanvi de cistelles, que a falta de poc més de 2 minuts (6-14) ja ens té a dins per la lluita plenament.
Bonic final de 2on quart que ens deixa un 11-16 final…
El tercer temps ens deixa cistelles per les dues bandes i, malgrat ser el Tordera qui mani al partit, en cap moment el Soladatal C.B. Campdevànol s’hi veu fora. Un (17-24) acaba sent el resultat final d’aquest tercer temps.
Atenció al 4rt temps, que ens porta a una reacció de ràbia i a posar-nos per davant amb un ajustat 25-24.
Bon partit!!!! I competir i creure , creure i creure……. I LOVE THIS GAME, molt, moltíssim, i crec que per sempre I WILL DO…..
Sí, sí, tornem a vibrar, però ja no és notícia això…. 27-26 i arribant a la mitja part.
No podem imaginar un altre final d’infart, l’aguantarem?.
31-27 i mitja part.
Segona part que arrenca alguna cosa més a ralentí i sembla que ens agafa una mica fora de lloc, un pèl descentrades, però només fins que encadenem un parell de cistelles, 35-29 , i ara es tracta d’aguantar possessions i seleccionar bé els llançaments i assegurar entrades. Així , tot pot arribar a bon port… 37-31 i a per la 6ena part.
41-35, això pita basketlovers, això pita… 43-37. L’intercanvi de cistelles ens va bé en aquests moments del partit per mantenir opcions i, de pas, recuperar-nos físicament… que és una mica també el nostre taló d’aquil·les.
45-37, ja veieu , no puc fer res més que repetir marcadors, perquè feia temps que aquests teva-meva no ens afavorien com ara, i em.fa il·lusió. 47-41 i a començar a enfilar els darrers 2 temps !!!!.
L’encert en el tir ha anat evolucionant, i amb el joc de posició que ja tenim assimilat és el que els castellans en diuen “blanco y en botella”.
Poc més de 2 minuts i arribarem al moment decisiu del darrer 8è temps i, de moment, patint amb aquest inoportú capgirament de marcador 48-49 que ens pot passar factura després de portar el comandament en tot el partit. I parlo de coco, que aquesta és la faceta que tenim més anotada al bloc de notes d’assumptes a tractar ( i només és una opinió personal ).
50 – 51 , les tenim aquí, sí, són elles !!!! El Tordera i a toc de cistella..!!!!
….. i empat a 51 … tornem a començar …. Darrer temps i espases a l’aire.
Comencem per davant 53-51 i 3 minuts per jugar.
Oh! Quina mala sort, que sí que existeix: un minut per acabar i el 54-56 ens “afooooogaaaaa”!!!! S.O.S.
I finalment no ha pogut ser: 54-58 !!! Però tant se val, perquè ens ho hem passat bé, hem jugat divinament, i el més important de tot i que valdria a títol de resum: ens ho haguérem ben merescut i ningú hagués pogut posar ni un sol ‘però’…Sí, senyores!
Paraula de Basketlover JG’abi’#22.