Ja competim, ja ens sacrifiquem… som un equip.
El partit contra les líders va començar amb molta igualtat i intensitat defensiva, acabant el primer temps amb un 2-5.
El segon temps va seguir en la mateixa línia, tot i que l’encert en el tir estava més del costat de la Pia.
Però en el tercer temps els canells sembla que eren més calents per les dues bandes i va començar un intercanvi de cistelles, i amb un triple del kande s’iguala el partit al màxim.
Quin canvi d’equip! Estàvem parlant de tu a tu a l’equip líder de la categoria i, com tot equip humil, tot es construïa des de la intensitat defensiva. 11 – 15 al final del tercer temps i endavant….. es va mantenir aquest to físic i mental. Cada cop s’ho creuen més.
El quart temps va seguir igual. Es va tornar a fallar en el tir, però el rebot ofensiu de la Escola Pia és el que va marcar la diferència. La grada vibrava amb el seu equip, però això ja començava a no ser novetat.
A mig quart temps, la Pia va obrir una petita escletxa al marcador (11-18) i va ser un moment crític…. calia seguir creient i era el moment de veure la mentalitat d’aquest equip en formació. 13-22 i mitja part…. petita diferència, tot per fer.
Segona part amb un estira i arronsa i amb ganes de tornar a entrar a dins del partit amb un 17-24, però que va acabar altra vegada als 11 punts de diferència 17-28.
Tram final del partit: 3 últims temps per acabar el millor possible.
La Pia s’escapava al final del cinquè, sense fer justícia al que s’estava veient, que mereixia un marcador més igualat que el 17-34 final.
Poc a poc se’ns escapaven, el cansament es notava i, tot i no abaixar els braços, l’encert en el tir i el rebot seguia sense acompanyar-nos: 19-40 i a maquillar el resultat durant el darrer temps.
Final d’un bon partit: 19 – 44.
Hem d’estar orgullosos perquè el mitjó ja ha girat. Aquest equip, ara competeix, sap a què juga, i el més important: saben sacrificar-se i construir des de la humilitat.
Paraula de basquetlover JG”abi”#22
