Llàstima de triple final.
Partit emocionant fins a l’últim suspir, i ja en portem dos. La llàstima és que el desenllaç de tots dos és que perdem per ben poc. D’ inici no vam saber enganxar l’energia necessària, i la inetnsitat de l’equip contrari era més alta, motiu pel qual el marcador va comença amb un 0-5. En el segon quart les forces es van equilibrar, i el nostre joc va anar agafant forma. La pilota circulava amb més velocitat i les jugades d’atac eren més fluides, malgrat tot encara hi havia marge de millora.
En el tercer quart és quan el nostre potencial es va posar en joc. Amb algunes jugades vistoses i control sobre el joc. Per contrarestar això ens van fer pressió a tota la pista, provocant precipitació i alguna pèrdua de pilota. El joc guanyava amb intensitat.
L’últim quart va ser maco de veure, el marcador ajustat feia que no es pugués dir amb certesa qui guanyaria. L’entrada a pista de la Berta Carreras (un cop més agrair que vingués a ajudar-nos) va engegar la reacció del Campdevànol, i ens vàrem posar a davant en el marcador. Finalment, com la setmana anteiror, en l’últim suspir no vàrem tenir l’encert de cara amb un triple que va tocar l’anella, i ens van faltar dos punts per igualar el marcador.
Felicitar a les jugadores per la lluita i l’espectacle que ens van fer gaudir, i també al públic pel suport que ens van donar.
